D'entrada aquesta frase no sembla tenir res d'especial oi?
Però és que resulta que tot li queda gran, doncs hem portat una temporadeta una mica "feixuga" amb la mare. I és que ha tingut que estar en tractaments diversos no gaire agradables i un tant durs aquests darrers mesos.
Ho va encaixar molt millor del que m'esperava. Però tot te el seu límit, i no volia sortir de casa més de l'imprescindible i sobre tot res de fotos!!
Per si no tenia prou, al mes d'agost va ensopegar amb un coixí i es va trencar el fémur!!
Llavors sí que ens varem engoixar... però un cop més, la mare va donar-nos una lliçó de vida i ho va superar. No van ser díes fàcils per a cap de nosaltres. Però junts, tota la família, fills i filles, joves i gendres, néts i nétes, germans i germanes, amics i amigues i altres familiars, vam fer pinya amb la mare i va tornar a casa.
Per això sortir a fer una acció tan quotidiana com comprar roba va ser especial. Ah! I em va deixar fer-nos un selfie!!
Visca la vida!
