NO DIGUIS MAI JO MAI

Doncs jo ho tenia molt clar... a mi mai m'han agradat els tatuatges.. Bè, com a obra d'art potser sí. N'hi ha molts que són obres mestres. Però jo no em pensaba fer mai cap! ...  Fins que la meva filla gran em va proposar fer-nos un igual les dues.  Llavors allò que tenia tan clar, es va ensorrar...
Per amor, per aquell vincle que només tenim mares/pares i filles/fills, vaig modificar el meu pensament.  Ahir, darrer dia de l'any, com a darrera bogeria del 2016, ens vam fer el tatuatge.

Símbol del vincle que ens uneix i símbol també de totes les dones que han portat, porten o podrien portar la vida dins seu, vam fer-nos el següent tatuatge:

Ara, m'he d'acostumar a viure amb ell. De moment encara em veig estranya, però ja forma part de mi per sempre.

Per això, ja sabeu... no digueu mai jo mai...

Feliç Any Nou!!